Adéu, Catalònia. I fins sempre!

La Llibreria Catalònia va obrir les seves portes el 1924 a la Plaça de Catalunya, 17, a Barcelona, on ara hi ha el Banco de España. El 1931 es va traslladar a la Ronda de Sant Pere, 3, on s’ha mantingut fins fa dues setmanes, en que va anunciar el seu tancament. En el seu local s’instal·larà un McDonald’s, fet que ràpidament ha estat interpretat com una metàfora dels temps. El poeta Jordi Valls, que hi treballava, en fa la crònica.

1 CataloniaJordi Valls
Poeta

Va ser l’anunci de feina  de diumenge a La Vanguardia que em va cridar l’atenció. Llibreria Catalònia buscava un auxiliar de dependent per cobrir una vacant. Es convocava la cita de selecció un dilluns a primera hora del matí, i jo vaig ser el segon d’una cua que donava la volta a la mansana pel passeig de Gràcia fins al carrer Casp. Vaig fer la millor oferta, no tenia experiència i no vaig posar preu “a priori” a la meva feina. Vaig entrar a treballar als pocs dies, a la secció de guies amb Miquel Laplana. Alternava feines pròpies de llibreter amb tasques de comandes que havia de fer per tot Barcelona, des d’anar a Correus per paqueteria, fins a portar llibres a particulars o comprar patates fregides per a alguna de les nombroses presentacions. Catalònia, en aquell moment encara compartia el nom de Casa del Llibre, era regida amb mà de ferro pel cap de llibreria J. A. Romeu i el seu segon Jordi March. Encara venia cada dia l’històric llibreter Jesús Piña terrorífic i inquisitorial però alhora home d’honradesa espartana. El Sr. Piña era un conservador catalanista que va rebre bastonades dels dos bàndols abans, durant i després de la guerra.

La fletxa indica el lloc on es trobava la llibreria l'any 1924. Al costal el Portal de l'Àngel i l'edifici en construcció de Telefònica
La fletxa indica el lloc on es trobava la llibreria l’any 1924. Al costal el Portal de l’Àngel i l’edifici en construcció de Telefònica

El primer local de la Catalònia era a la plaça Catalunya 17. L’edifici però, va quedar afectat per la construcció de la seu barcelonina del Banc d’Espanya, López Llausàs no volia deixar la plaça Catalunya i va trobar en el local de Casa Vilardell de gèneres de punt, el local ideal, després de certes negociacions, el trasllat va ser possible. Antoni López Llausàs és un dels tres fundadors de la llibreria Catalònia, de fet, era qui tenia l’experiència llibretera i per tant, més empenta, els altres dos fundadors eren els joves Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet. La Catalònia de bon començament representava la burgesia liberal i cosmopolita barcelonina amb una clara actitud noucentista que amarava l’estil del negoci. El seu primer dinamitzador cultural va ser en Carles Soldevila dirigint la revista D’ací, d’allà i la col·lecció “Biblioteca Univers” que editava la Catalònia a uns preus raonables: Tolstoi, Gogol, Stevenson, Kipling… comptaven amb la supervisió traductora del mateix Carles Soldevila amb pseudònim de Marçal Pineda, amb la col·laboració de Josep Miracle, deixeble directe de Pompeu Fabra. Carles Soldevila, doncs pels llibres traduïts i Josep Janés per la col·lecció “Quaderns literaris” que més tard emanciparia en l’editorial La Rosa dels Vents -l’embrió de la Plaza-Janés que vindria més tard-. El tercer any de la llibreria Catalònia, se’n va publicar un volum en motiu de l’efemèride “Paradisos de paper” amb articles de: Paul Valery, Ortega i Gasset, Eugeni d’Ors, Valery Larbaud, Marcel Proust, Carles Soldevila i Josep Maria López Pico.

La llibreria va mantener una complicitat amb el món de la cultura i va oferir al galerista Dalmau espai per fer exposicións d’art. Dalí va ser dels primers a exposar. Segons explicava un antic dependent de la llibreria, Dalí era tan pobre que dormia als bancs de la plaça Catalunya i al matí quan se’l trobava compartia amb el pintor l’entrepà de l’esmorzar. Allà havia anat a fer lectures i conferències des de García Lorca a Paul Eluard. I encara tindrà una importància cabdal durant la guerra l’exposició dels “Logofobistes” on s’hi presentava la segona fornada de surrealistes, apadrinats per Joan Miró. Pensem, que fins que no s’instaura Dau al set l’avanguarda artística a la península va quedar completament aparcada i oblidada. La guerra cívil fou un tràngol difícil, que va fer desaparèixer moltes coses.

6 Catalonia dia llibre 1962
La ‘Casa del Libro’ als anys 60

De la guerra en sabem poc, van canviar el nom del carrer, alguns treballadors van marxar al front i quan van tornar no van ser readmesos. El nom de la llibreria el van obligar a canviar per decret a partir del 1939 i va passar a ser La Casa del Libro.  Els llibres catalans van ser confiscats i cremats, tot i que quedava un remanent que clandestinament encara es venien. L’any 1949 la Catalònia va celebrar el seu vint-i-cinc aniversari i va publicar un llibret conmemoratiu Veinticinco años de librería (Apuntes de un dependiente) signat a mode de memòries pòstumes del llibreter Marçal Pineda, que en el pròleg ja ens avança un bromista “ocult” que va col·laborar en les traduccions de “la biblioteca Univers”. No hi ha massa dubte que Carles Soldevila hi era un altre cop darrere del projecte. Aquest llibret és un anecdotari divertit de les experiències de llibreter amb algun apunt històric no gaire compromés, per raons evidents, encara que entranyable.

Però continuem; l’any 1946 Josep Maria Cruzet enceta amb moltes dificultats l’editorial Selecta, publicant exclussivament en català, l’any 1951 s’institueixen els premis de Santa Llúcia. Caldria explicar que a partir d’aquell moment la llibreria Catalònia constava de tres braços: El quiosc i la botiga, el magatzem distribuïdora i l’editorial Selecta.

Expliquen, que de tant en tant, a les tertúlies de la Catalònia venien dos agents de la tristament famosa “Brigada Político Social”. Els organitzadors de les tertúlies donaven alguna propina als agents perquè es prenguessin un “cafè” a fora de la llibreria, mentre a dins es feien les xerrades amb llibertat i en la llengua vernacla dels assistents.

Moltes són les anècdotes, però resumint, la primera gran saccejada de la Catalònia va ser perdre el tren de la modernitat de la que havia fet bandera. Les noves generacions s’estimaven ambients més moderns i esquerranosos. L’aparició de Cinc d’Oros, o de les Ed.62, Empúries, augurava aquest traspàs de papers, un relleu de preferències que no va ser immediat però anava imposant un canvi del gust i de les modes.

L'incendi de 1979 va ser un cop brutal
L’incendi de 1979 va ser un cop brutal

L’any 1974 s’edita un volum commemoratiu del 50è aniversari de la llibreria Catalònia 1924-1974. Records i impressions un llibre més explicatiu sobre els orígens i l’actualitat de la llibreria. El to lleugerament nostàlgic i les fotografies mostraven la botiga amb un aire dinàmic, i rejovenit. Però el cop vinguè amb l’incendi de la llibreria l’any 1979, va ser un cop brutal i gairebé el final definitiu del negoci. La llibreria es va remodelar de nou i va perdre aquell escalf que dóna l’antigor. Quan vaig entrar l’any 1992, encara conservava aquell caliu dels anys passat, era una flaire que es respirava a l’ambient,  la història pesa molt. He viscut anys de gran dinamisme i he atès clients que m’han marcat: Ovidi Montllor, Joan Perucho, Leandre Amigó, Josep Miracle, Josep Palau i Fabre, Heribert Barrera, Avel·lí Artís “Semprònio”, Jordi Sarsanedas, Jordi Ventura, Javier Gurruchaga, Elisenda Roca, Antoni Gutiérrez “el Guti”, Isabel Clara Simó, Javier Tomeo, Enric Badosa, Jesús Vived, molts ja han traspassat, però els seus consells i vivències continuen vius a la meva memòria.

El 1998 el Grup Bertelsmann va comprar la llibreria
El 1998 el Grup Bertelsmann va comprar la llibreria
2003 nova Catalònia
El 2003 es va inaugurar la nova Catalònia
2012 Catalonia
La llibreria, a l’actualitat, en el moment de decidir el tancament

La Catalònia a partir de l’incendi, va anar caient cada cop més en una certa inèrcia de fer i no acabava de aixecar el cap, havia perdut empenta, el plus de risc que tota empresa necessita. Els cercles concèntrics cada cop eren més estrets i es va arribar al colapse. La llibreria es va vendre al Grup Bertelsmann, Sebastià Borràs, fill del fundador de la llibreria Manuel Borràs, va dur les negociacions. L’objectiu era donar una nova oportunitat a la Catalònia i evitar l’acomiadament dels treballadors. El cert és que hi van haver sacrificis i van ser dolorosos, internament els vam patir, però el negoci va tirar endavant. De fet, els camins del Senyor són inescrutables i l’empresa del Sr. Janés ara es trobava capitanejant la Catalònia. La distribuïdora es va desmuntar i l’editorial Selecta es va vendre al Grup 62. La sensación que tinc, és que el Grup Bertelsmann volia tirar endavant la llibreria aprofitant el seu nom històric, però es van trobar no sabent que caram fer-ne d’aquell patrimoni.

L’any 1999 s’edita per al novedós sistema d’ impressió digital el volum commemoratiu dels 75 anys de la llibreria Catalònia, amb una il·lustració de Subirachs Llibreria Catalònia 1924-1999, 75 anys d’història. Un volum que recollia testimonis històrics i actuals amb una aposta de cara al futur, probablement el millor resum d’aquests anys d’història de la llibreria. Al poc temps va venir Miquel Colomer de mans del propi Grup Bertelsmann, i  va fer una oferta raonable a la multinacional, va comprar les accions de l’empresa amb el seu patrimoni i amb el suport de llibreries independents, una jugada perfecta. Miquel Colomer va remodelar la llibreria amb un disseny agosarat de mobiliari i colors, el blanc i el blau portaven la Catalònia de nou a l’avantguarda, el següent pas era dinamitzar de nou la llibreria, i llavors vam contactar amb les institucions públiques i privades per organitzar activitats culturals a la llibreria, no voliem ser un simple punt de venda, l’objectiu era aconseguir una nova centralitat a la cultura barcelonina. Vam organitzar activitats infantils de primer ordre, presentacions de llibre, lectures i homenatges als escriptors catalans, aprofitant efemèrides i sinergies, sumant esforços per fer realitat el resorgiment de la Catalònia.

I la cirereta del pastís, “les maratons poètiques”. Deu hores de poesia d’un poeta de la tradició catalana on anava passant la gent anònima i algunes personalitats en torns de cinc minuts de lectura. Des de la última remodelació se n’han fet nou maratons: Miquel Martí i Pol, Josep Carner, Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli, Joan Salvat Papasseit, Josep Vicenç Foix, Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra… Malauradament no se’n farà la desena que aniria dedicada a Jacint Verdaguer, ironies del destí!

La cultura catalana actual viu desincronitzada entre dos extrems referencials: Joan Maragall i Bob Esponja, sembla que ja sabem on anar a demanar una “Burguer Cangreburguer” mentre llegim el poema “Excelsior” a l’empara fantasma del llibreter Marçal Pineda…

Sagarra i Pla, a la Catalònia
Sagarra i Pla, a la Catalònia
Bob Esponja cuinant la preuada Burger Camgreburger
Bob Esponja cuinant la preuada Burger Camgreburger

————–
La Llibreria Proa Espais també tanca

I la Robafaves de Mataró, també

4 pensaments a “Adéu, Catalònia. I fins sempre!”

  1. Dissortadament, són els signes del temps. La Catalònia tenia un passat gloriós i era part de la nostra història, però també era un negoci dedicat a vendre llibres, i si de llibres no se’n venen (i cada dia se’n venen menys) el negoci no es pot sostenir. Hem de ser realistes i derivar la cultura cap a altres vies, com de fet ja passa. Això no treu que ens requi la dissolució del nostre paisatge civil, i tot i que potser no vingui a tomb, jo mateix no puc evitar un pessic de nostàlgia per can Llibre i Serra, la fulgurant pastisseria modernista d’Enric Sagnier que hi havia just a costat de la Catalònia i que va desaparèixer després de vuit dècades d’enllaminir els barcelonins. I encara no n’existeixen d’electrònics, de pastissos.

  2. Aquest article feia molta falta. Molts de nosaltres desconeixiem la història de la llibreria que tant ha significat en la cultura de la nostra ciutat. Gràcies, Jordi.
    Verdaguer no hi serà present en la que hagués estat la desena marató de poesia. Com tu dius: “ironies del destí”. Es podria recollir la torxa…?

  3. Jordi, gràcies pel teu article. De fet, sempre que penso en la Catalònia t’hi veig a tu. El que ens expliques, a més de nostàlgia, són els teus anys d’aprenentatge amb tot el background de la llibreria que tu valoraves perquè la convertia en una institució singular. Guardo un gran record de les presentacions de llibres de poesia, que a mi també em van fer. És cert, les grans llibreries de Barcelona van desapareixent i ja n’hem vist tancar moltes. Amb elles es perd la fesomia d’una determinada manera d’entendre la cultura per part de la ciutat, perquè comprar llibres és alguna cosa més que “consum” cultural. La substitució de la Catalònia per un MacDonalds és més que una metàfora: és una realitat lamentable.

  4. Un text que explica molt bé la trajectòria d’una llibreria que forma part de la nostra història cultural i que ha tingut un final que ens deixa aclaparats, però que ens ha de convidar a reaccionar i a esprémer les idees i les energies, perquè no ens podem resignar a continuar fent passos enrere.

Els comentaris estan tancats.