El franquisme torna per la Diagonal

La revista Carrer, editada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, en el seu darrer número, que acaba de sortir, publica la següent crònica sobre la presentació d’un llibre sobre memòria històrica al no menys històric Circulo Ecuestre de Barcelona.

El Círculo Ecuestre i la portada de Carrer

Per MARC ANDREU

Alguns voldrien que el 22 de maig fos un 26 de gener. Així es pot entendre del lema de precampanya del PP: Recuperem Barcelona. Recuperar què? Només durant els 40 anys de dictadura estrenats el 26 de gener de 1939 la dreta política ha ocupat Barcelona. Que ho torni a fer només pot passar per un pacte CiU-PP. Malvolença o demagògia serien adjectius raonables per a aquesta interpretació… si no fos perquè el 31 de març el feixisme, o la nostàlgia del franquisme, es va destapar a Barcelona per partida doble.

Gairebé a la mateixa hora que dos homes interrompien l’obra de teatre Gang bang, al TNC, al crit de “Viva Cristo Rey!”, més de 200 persones de l’alta societat barcelonina aplaudien o consentien proclames franquistes al Círculo Ecuestre, en l’acte de presentació del llibre La otra memoria histórica. Entre elles, venerables senyores de cognom Godó; el president del Círculo Ecuestre, Borja García-Nieto Portabella; l’expresident de la Caixa i Creu de Sant Jordi José Juan Pintó (que va ser degà del Col·legi d’Advocats i assessor de la Generalitat fins al 1991), i l’enginyer i empresari José María Bosch Aymerich, constructor de les bases americanes a Espanya i promotor de l’Institut d’Estudis Nordamericans i de l’estació d’esquí de Masella. En va ser testimoni (humiliat) d’excepció el centenari cirurgià republicà Moisès Broggi, convidat a la gola del llop per un dels autors del llibre, el marista Mariano Santamaría, antic pacient seu.

-“¿Qué hace este tío aquí? ¡Se ha equivocado de acto! Que vigile, que le haremos a él la cirugía…”

Amb aquests comentaris va rebre el públic l’entrada de Broggi a l’atapeïda sala d’actes que el Círculo Ecuestre té a Diagonal-Balmes. Encongit en una butaca de la segona fila, el metge que va treballar amb les Brigades Internacionals i que tanca la llista electoral d’ERC, Reagrupament i Joan Laporta, va haver d’escoltar de tot. “El perdón cristiano no puede perdonar actos abominables y desviados”. Ho deia Pintó, Creu de Sant Jordi, en referència al que Bosch Aymerich definia com “las barbaridades en la zona roja, sin parangón”, i que els autors del llibre La otra memoria histórica, el marista Santamaría i l’arxiver Miquel Mir, no tenen manies en qualificar de “genocidio” i “Holocausto que tendría que formar parte de la memoria de este país”.

Després de dues hores d’al·lusions pseudohistòriques pròpies de César Vidal i Pío Moa i de crítiques al Memorial Democràtic i a les lleis catalana i espanyola de memòria històrica, el president del Círculo va dir: “Es muy tarde y no vamos a abrir coloquio, pero sí quiero dar la palabra que me ha pedido Luis Montesino”.

I de la primera fila, a escassos tres metres de Moisès Broggi, va prendre el micròfon Luis Montesino Espartero y Julià, marquès de Morella, coronel de Cavalleria i exdirector del Museu Militar de Montjuïc en la Barcelona postolímpica. La seva al·lusió inicial a “nuestra guerra de liberación” va quedar en anècdota al costat del complet al·legat franquista pronunciat sense complexos… i entre aplaudiments.

“Al morir el Caudillo, heredamos una España Grande y Libre que en los últimos 30 años se ha ido desmembrando…”. I la gran majoria dels més de 200 assistents van interrompre Montesino amb aplaudiments. “Como no podemos luchar con las armas, porque no nos lo permiten, tenemos que luchar con las ideas y los libros”, va continuar Montesino. Un tímid xiulet i una dotzena de persones que es van aixecar i marxar no van impedir que els aplaudiments es redoblessin al cor del Círculo Ecuestre. “Al enemigo, ni agua”, va concloure el militar i aristòcrata.

Entre molts exponents de l’alta societat barcelonina, la senyora Godó va aplaudir a gust. Moisès Broggi es volia fondre a la seva butaca. I el president del Círculo Ecuestre, Borja García-Nieto, va cloure l’acte amb un agraïment genèric i sense cap altre matís que aquest: “Quiero recordar que la palabra más citada hoy ha sido perdón”. A la sortida, dos empresaris més amants del hardcore que del coitus interruptus es lamentaven: “Borja siempre hace igual; ha cerrado el acto a lo Juan Pablo II”. Del comentari es desprèn que aquelarres ultres com el del 31 de març n’hi sol haver més a Barcelona. A la part alta de la Diagonal.

Just per allí on el 26 de gener de 1939 van entrar les tropes franquistes i on el 22 de maig de 2011 pot descarrilar l’Ajuntament d’esquerres que va voler unir amb tramvia els barris del Besòs i el Baix Llobregat.

Més informació

Un pensament a “El franquisme torna per la Diagonal”

  1. “La otra memoria histórica”…No en van tenir prou amb 40 anys de franquisme, de refregar-nos els morts patits pel seu bàndol, homenatjar-los amb tots els honors i d’amagar i fer-nos oblidar durant 30 anys més de democràcia, els morts dels perdedors que ells van causar durant la guerra i llargament també després. Caldria reconèixer tots els morts causats per les injustícies d’ambdós bàndols, recordar-los i assolir el perdó mutu per tal que el país progressi i superi l’eterna i trista història de les dues Espanyes. M’imagino que aquesta podia ser una de les motivacions que fessin anar al Dr. Broggi en un acte com aquell, per intentar-hi afavorir la reconciliació.
    Però en aquest país malalt, els feixistes campen encara impunes com a guanyadors, en aquest cas a cavall del “Círculo Eqüestre” de Barcelona. La misèria humana que ha caracteritzat sempre els defensors d’aquesta ideologia, i provablement amb la inconcebible creença d’actuar “con unas profundas convicciones religiosas”, els fa incapaços fins de respectar la contrastada talla humana d’un centenari com el Dr. Broggi, portar-l’hi enganyat i menysprear-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *