40 anys del ‘camí suau’ cap a l’energia renovable

Pep Puig i Boix
Doctor enginyer industrial

Era setembre de 1976 quan el jove Amory B. Lovins, va escriure un assaig de 10.000 paraules que es va publicar a la revista Foreign Affairs, amb el títol Energy Strategy: The Road not Taken? En ell proposava un camí radicalment diferent per al futur de l’energia a Estats Units: en comptes de continuar depenent dels combustibles fòssils i nuclears, com tots els ‘experts’ en energia auguraven, es va atrevir a contradir, proposant un camí basat en la eficiència i les energies renovables.

amory-b-lovins-1400x931Amory Lovins descrivia les dues opcions energètiques que enfrontava la nació en aquell moment: una la va batejar com el camí dur (Hard Energy Path) i l’altra com el camí suau (Soft Energy Path). La primera era el de la política federal de l’època i essencialment era una extrapolació del passat. La ruta dura es basava en la ràpida expansió de les tecnologies altament centralitzades per augmentar el subministrament d’energia, especialment en forma d’electricitat. La segona ruta combinava un compromís ràpid i seriós en l’ús eficient de l’energia i el ràpid desenvolupament de fonts d’energia renovable, aparellada a escala i en qualitat a l’energia necessària per cobrir els usos finals, i tecnologies especials de combustibles fòssils per transitar el període de transició. Aquest camí s’apartava radicalment de les pràctiques incrementals del passat per perseguir els objectius a llarg termini. Lovins sostenia que tots dos camins presentaven dificultats però els problemes d’un i altre eren molt diferents.

El primer camí, familiarment convincent, suposava que els problemes econòmics i sociopolítics que llavors hauria d’enfrontar la nació serien grans i insuperables. El segon camí, tot i que representava un canvi de direcció, oferia molts avantatges socials, econòmiques i geopolítiques, incloent la pràctica eliminació de la proliferació nuclear al món. Per Lovins, era important reconèixer que els dos camins eren mútuament excloents. A causa que els compromisos amb el primer podien excloure el segon, Lovins sostenia que caldria triar entre un o altre, abans que la incapacitat per aturar la proliferació nuclear hagués tancat els dos camins.

La reacció de l’establishment de l’energia, no es va fer esperar. Van presentar a Lovins com un il·luminat irresponsable que, en el cas de materialitzar les seves propostes, conduirien a la nació a apagades continuades.

rocky-mountain-institute-rmi-innovation-center
Rocky Mountain Institute

No obstant això Amory B. Lovins no es va deixar intimidar. Va fundar en 1982 el Rocky Mountain Institute – RMI, institució sense ànim de lucre, a les Muntanyes Rocalloses (Snowmass, Colorado), amb l’objectiu de transformar l’ús de l’energia per crear un futur net, pròsper i segur. Ja en els seus inicis, el RMI va tenir la seva seu en un edifici dissenyat per a un ús altament eficient de l’energia. Encara avui, l’edifici original, que actualment alberga la residència privada del seu fundador, és un dels edificis més eficients del món. Actualment la principal seu de l’RMI, el Rocky Mountain Innovation Center, està situat a Basalt (Co), però el RMI també té oficines a Boulder (Co), New York i Washington DC.

Lovins és autor de 31 llibres i 600 publicacions sobre energia, assessor d’empreses i governs en més de 65 països, durant els últims 40 anys, guardonat amb importants premis (entre ells el Right Livelihood (el Nobel alternatiu). El 17 de març de 2016 el president alemany el va guardonar amb la Creu d’Oficial de l’Ordre del Mèrit (Bundesverdienstkreuz 1. Klasse), pel seu lideratge intel·lectual en la conceptualització de la transició energètica. El mateix Craig Morris, a través del bloc Energy transition: The German Energiewende, va escriure un interessant article The energiewende – made in the USA on demostra com els pioners alemanys de la transició energètica cap al 100% renovable es van inspirar en el Soft Energy Path de Amory Lovins.

captura-de-pantalla-2016-10-26-a-las-13-01-14-copia

Lovins, fa poc, ha publicat (19 d’agost) una molt interessant avaluació de la seva pionera proposta. Amb el títol Soft Energy Paths: Lessons of the first 40 years, Lovins ens recorda que una de les reivindicacions més controvertides de l’article -que els camins tou i dur de l’energia són mútuament excloents, ja que cada un requereix inversions, infraestructures, institucions i actituds que inhibeixen o impedeixen l’altra- per desgràcia, s’ha materialitzat. Cada dia es pot veure com les tecnologies dures i toves lluiten per quota de mercat i influència política. L’article va advertir el 1976 que retards perillosos en la transició cap a un sistema energètic post-combustibles fòssils i segur per al clima, “són exactament el que podem esperar si continuem dedicant tants diners, temps, capacitat, energia i voluntat política a les tecnologies dures que són tan exigents d’ells “.

Lovins conclou la seva avaluació dient: “Lentament, però agafant velocitat, els mercats han començat a triomfar sobre els mitjans polítics dels operadors tradicionals que persisteixen en el seu desig natural de protegir el vell sistema d’energia i no possibilitar el nou. No obstant això, el repte d’accelerar aquest canvi es manté, mentre que els imperatius del clima, la salut pública, la seguretat, el desenvolupament i la democràcia reforcen la urgència del canvi”.

Gràcies Amory per la teva clarividència que ens ha inspirat al llarg d’aquests 40 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *