Les quatre vídues xampanyistes

Montserrat Fatjó Tintorer (1864 – 1956), vídua de Manuel Raventós Domènech de can Codorníu, mort el 1930. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Foto: Fons de l'autor
Montserrat Fatjó Tintorer (1864 – 1956), vídua de Manuel Raventós Domènech de can Codorníu, mort el 1930. Foto de portada: Ramona Roig Manobens (1888 – 1978), quan es va casar amb Salvador Santacana Manobens, a començament de la segona dècada del segle XX. Fotos: Fons de l’autor

Carles Querol
Periodista

Uns anys després de la Guerra Civil, al capdavant de quatre empreses xampanyistes (Codorníu, Freixenet, Santacana Roig i Rigol), s’hi trobaven dones vídues que van saber superar les adversitats familiars i les dificultats del moment per tirar els negocis endavant.

A la dècada dels quaranta del segle passat es va donar una circumstància a Sant Sadurní d’Anoia que no s’havia produït abans i que no s’ha tornat a repetir després: quatre de les principals empreses de xampany de l’època (Codorníu, Freixenet, Santacana Roig i Rigol) estaven dirigides per dones vídues. M’afanyo a aclarir que la implicació d’aquestes quatre protagonistes del post d’avui en el dia a dia de les respectives empreses no va ser ben bé la mateixa.

Així, la senyora Montserrat Fatjó Tintorer (1864 – 1956) es va anar concentrant després de la guerra en exercir només de presidenta de Codorníu a mesura que els seus fills es van anar fent càrrec de la direcció. Ella havia substituït al seu marit, Manuel Raventós Domènech, a la presidència de la societat, quan aquest va morir el 1930.

Dolors Sala Vivé ( 1889- 1978) vídua de Pere Ferrer Bosch de cal Freixenet, assassinat el 1936.
Dolors Sala Vivé ( 1889- 1978) vídua de Pere Ferrer Bosch de cal Freixenet, assassinat el 1936. Foto: Fons de l’autor

 

Dolors Sala Vivé (1889 – 1978) de Freixenet va quedar vídua el 1936 quan membres del Comitè de Milícies de Sant Sadurní van assassinar el seu marit, Pere Ferrer Bosch. El mateix dia, i en idèntiques circumstàncies, va morir el seu cunyat Joan Ferrer Bosch i poc després l’hereu Joan Ferrer Sala, també assassinat. Vídua i amb quatre fills, tres noies i un noi, es va fer càrrec de l’empresa després de la Guerra Civil i va ser-ne l’ànima fins que Josep Ferrer Sala va substituir-la. El cavista sadurninenc Agustí Torelló Mata va escriure que Dolors Sala: “dia a dia, collita a collita, va anar perfeccionant la seva obra. Amb el temps es va convertir en una experta excepcional en el tema de les vinyes i els vins del Penedès. Per mitjà del tast, era capaç de conèixer un vi, el tipus de raïm d’on sortia i si era de la primera o de la segona premsada. També era capaç de reconèixer, d’entre molts vins, aquells que provenien de les seves vinyes predilectes”.

foto-3
Isabel Ordi Soldevila (1904 – 1990), vídua de Ramon Rigol Prats, mort el 1937, amb els seus fills Teresa ( nascuda el 1929), Ramon (1932), Maria (1931) i Modest (1926). Foto: Fons de l’autor

 

Isabel Ordi Soldevila (1904 – 1990) va quedar vídua el 1937, quan l’empresa Rigol estava col·lectivitzada pels seus treballadors. Després del gener de 1939 se’n va fer càrrec fins que el seu fill gran, Modest Rigol Ordi, va estar en condicions de dirigir-la.

Ramona Roig Manobens ( 1888 – 1978), vídua de Salvador Santacana Manobens, a la dècada dels setanta del segle passat.
Ramona Roig Manobens ( 1888 – 1978), vídua de Salvador Santacana Manobens, a la dècada dels setanta del segle passat. Foto: Fons de l’autor

 

Ramona Roig Manobens (1888 – 1978) ─vídua de Salvador Santacana Manobens, que va morir després de la guerra─ va assumir el seu paper i era la primera en arribar a l’empresa a l’hora d’engegar a treballar i la última en marxar i anava a donar un cop d’ull a l’empresa els diumenges i festius, com si res. Els altres treballadors prou que li retreien tanta abnegació, però ella no afluixava.

En fi, que això de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones va ser possible, en aquests quatre casos de Sant Sadurní, per l’adversitat de la mort dels respectius marits, i val a dir que totes elles van demostrar que no es tractava d’una entelèquia. No caldria haver d’esperar a que es produïssin circumstàncies similars en el sector del cava ( i tampoc en els altres) perquè aquesta pràctica fos més habitual. Ves per on, després de 249 anys en que tots els alcaldes de Sant Sadurní van ser homes, des del 2013 hi ha hagut dues alcaldesses. El proper maig hi torna ha haver eleccions i sembla que es tornen a presentar dones al capdavant al menys de dues llistes.