2 de cada 10

Els responsables del Fons Monetari Internacional

Elvira Altés
Periodista

Aquesta és la mitjana de dones que es poden comptabilitzar a les seccions d’Economia i als suplements econòmics dels mitjans de comunicació, segons un estudi que he dut a terme per encàrrec d’Ajuda en Acció i que s’ha presentat al Col·legi de Periodistes la setmana passada. I no és que sigui gaire diferent de la mitjana resultant quan es miren les notícies generalistes, hi ha una distància de 9 punts que van del 19% en la premsa econòmica especialitzada fins al 28% quan es contempla el total de notícies. El que resulta més preocupant és que mentre la presència femenina als mitjans generalistes augmenta (ni que sigui molt lentament) en els espais econòmics es manté estancada des de fa cinc anys.

Si en algun moment ens demanem com pot ser que havent, per exemple, cada vegada més dones que es llicencien en Econòmiques, més empresàries, més expertes i consultores financeres, més acadèmiques, etc., la representació que ens n’ofereixen els mitjans siguin tan minsa.

No cal dir que hi ha unes quantes explicacions que tenen a veure amb la mirada que practiquen els mitjans sobre l’actualitat. Una mirada que s’adreça a les cúpules jeràrquiques on encara hi ha poques dones, que té a veure també amb les pràctiques rutinàries de les redaccions que no cerquen noves fonts i, fins i tot, és conseqüència de les reticències d’algunes dones que declinen participar en el debat públic dels mitjans, de vegades perquè no se senten prou legitimades, de vegades per falta de temps, etc., condicionants que els homes no aporten mai a la seva intervenció.

De fons hi ha una manera d’entendre el món, una cosmovisió social, fortament masculinitzada, com ho demostren la representació absoluta que mantenen en institucions i organismes, on no hi ha ni una dona o n’hi ha una com en el cas del FMI . Quan la comissària de drets fonamentals de la Comissió Europea, Viviane Reding, va proposar una directiva perquè les grans empreses situessin un 40% de dones als seus òrgans de direcció el 2020, les forces patriarcals vàrem evitar que tirés endavant la iniciativa.

La veu del Parlament Europeu s’ha fet sentir en rebutjar Yves Mersch com a nou membre del Banc Central Europeu, una institució que no compta amb cap dona entre els seus membres directius. El Parlament Europeu reclama que es busqui una candidata que comenci a obrir camí cap a una situació menys desequilibrada en aquest organisme que ha d’administrar la crisi. No hi ha dubte que la presència de dones a les empreses, a les institucions i a l’administració s’ha d’incrementar, però és del tot necessari que els mitjans de comunicació facin visibles les dones, els donin la veu, i evitin mostrar-les de forma estereotipada, per tal que puguin participar en el debat públic i publicat. La crisi que vivim és una cosa massa important i seriosa com perquè només la gestionin els homes.